Museus i centres educatius binomi guanyador

En el moment d’incertesa que vivim, totes les parts involucrades en l’educació dels infants i en el suport a les famílies hem de generar entorns d’aprenentatge compartit que els permetin fer front a les situacions que vindran. Ens hem d’obrir al món i, especialment, a l’àmbit educatiu. La manera de fer-ho possible són les aliances de col·laboració entre museu i escola. Ara més que mai essencials.  Donat que els museus són, en essència, projectes educatius, apareix l’oportunitat de crear Laboratoris de vida; espais d’aprenentatge compartit que han de créixer des de l’aliança museu-escola i altres entitats socials, educatives i culturals de la comunitat propera al museu per dotar el projecte d’encara més significat.  

Aquesta entrada pretén ser una font d’inspiració fruit de la reflexió, els aprenentatges i les opinions dels professionals que formen part d’Adhoc Cultura. No pretén ser una guia que cal seguir, sinó un recurs flexible, obert a les modificacions que consideri el lector. 

No cal fer-ho tot i no cal fer-ho ara. Són propostes, suggeriments que es poden posar en marxa al llarg del curs 2020-2021 i que poden o no tenir continuïtat. Per començar, us proposem reflexionar en torn les conclusions extretes del Mutare SOS Museus. A continuació en resumim algunes que hem cregut imprescindibles a l’hora de posar-nos a treballar:

• Escoltar i dialogar. S’ha de treballar tenint en compte l’abans i el després de l’activitat, generant un vincle amb els infants i no com a experiències aïllades. No podem perdre, mai, la idea de conversa: totes les veus han de tenir el seu espai, sobretot la de les criatures.
• Fer xarxa, fer comunitat. Perquè en aquest camí compartit, totes som educadores i educadors, independentment de si som a l’escola, a l’empresa o al museu: hem de construir comunitats d’aprenentatge creant equips educatius al voltant dels territoris, dels barris, dels museus, de les escoles.
• La qualitat com a nou indicador. Per això hem de passar de mesurar la quantitat (quantes escoles rebem, quants nens i nenes, quantes activitats fem…) a parlar de qualitat: On generem aprenentatge? On és el canvi? On és aquesta construcció col·lectiva.
• Equilibri entre la virtualitat i la presència. El confinament provocat per la Covid-19 ha posat de manifest la necessitat d’accelerar la digitalització en els museus i la necessitat de connectar amb les escoles i les famílies per oferir tota la seva essència. El que és virtual no pot, de cap manera, almenys en el cas dels museus, prescindir quan sigui possible i de la manera que sigui possible del que és presencial. Hem de salvar aquesta possibilitat de trepitjar els museus, de tocar els objectes, d’estar-hi en contacte i no renunciar a totes aquestes emocions, que també són garantia d’aprenentatge i que demanen el cos, les mans, poder treballar tots els sentits. Les activitats en línia no es poden fer de qualsevol manera: han de ser activitats molt obertes, sobretot a l’escolta i a les necessitats dels infants i de l’escola, adreçades a treballar les competències i l’autoaprenentatge i a potenciar la creativitat i l’esperit crític i el diàleg intergeneracional.

D’aquestes conclusions n’extraiem que per tal que realment desenvolupin aquesta funció de recurs comunitari, els museus han de:

• Sortir de les seves parets per generar diàleg amb l’entorn,
• treballar amb les comunitats locals i per les comunitats locals o no locals
• i fer-ho de manera  interdepartamental, interdisciplinar, intersectorial.

Caldrà ser imaginatius

El museu s’ha de convertir en un centre obert a tothom, en format on i off line. Plantegem-nos plans d’escolta de l’entorn abans d’iniciar la programació, fent una anàlisi real des del diàleg.

Algunes propostes i suggeriments  per poder implementar aquest enfoc a partir d’aquest setembre

Mail amb les novetats . És el moment de dir que tot i la situació el museu hi és i que el museu és un espai que segueix tots els protocols i pautes sanitàries i que, per tant, és un espai segur. Alhora, aquest mail pot afegir informació sobre:

• Quines activitats es fan i quines no
• Exposicions previstes al llarg del curs escolar
• Les pròpies activitats educatives
• Les propostes noves
• Enquesta
• Altres …

Es recomana que hi hagi una call to action. És a dir, que el mail ha d’incitar a la participació i  provocar un retorn per part de la persona a qui va dirigit (AMPA’s, professorat, associació, etc.) alguns exemples poden ser:

• Inscripció a un acte
• Enquesta
• Oferta, descomptes, etc.
• Qüestionari
• Recollida de dades, etc.

Organitzar una jornada d’escolta Cal escoltar abans i poder entendre. Una possible proposta seria una vista i/o formació pel professorat al museu amb alguna activitat de tancament d’escolta. Aconseguim així un espai que generi converses i diàlegs. En aquesta línia es pot aprofitar el mail per convidar al professorat per fer una enquesta online, una enquesta que es pugui extreure la informació sobre “de quines maneres us podem ajudar i/o donar suport”  o “quines son les teves necessitats en aquest curs”.

En la línia de fer activitats d’escolta, una bona proposta -amb un aliat de referència- seria organitzar un Edcamp online o offline. El soci seria Fundació Bofill, que dona suport logístic i metodològic alhora que actua com a altaveu. El cost econòmic és mínim, amb uns clars resultats positius pel museu com a centre educador que adquireix més prestigi gràcies a aquesta col·laboració. Actualment la fundació Bofill s’està obrint cap les col·laboracions amb entitats culturals i/o agents educatius. Podeu consultar si la vostra ciutat o àrea d’influència s’ha acollit el projecte Passaport Edunauta. 

Aula al museu. Un dels reptes de les escoles serà buscar nous espais per a desdoblar i treballar en grups…   I si fem la classe al museu? Us convidem a buscar noves fórmules de col·laboració que vagin més enllà de les tradicionals, tothom té clar que els museus són espais segurs i segueixen tots els protocols sanitaris. Oferim, doncs, a les escoles més properes la possibilitat de fer classe al museu en grups molt reduïts. Aquí el museu pot aportar no només l’espai, sinó també fons documental, continguts, acompanyament amb el monitoratge, entre altres. Parlem doncs, no només d’un recurs físic (aula) sinó un aliat que dona suport en continguts, metodologies i com a fons d’inspiració.

Crear noves activitats. Cal fomentar activitats que anomenem ADD, és a dir que es pugui gaudir i treballar l’Abans de la visita, el Durant i el Després. Ens hem habituat al treball online, als webinars, etc. és doncs el moment de poder desenvolupar un nou format d’activitat que impliqui  una feina prèvia, la visita al museu com activitat central i el treball posterior. El treball d’Abans i del Després pot ser a partir un guió  amb propostes per a desenvolupar amb un format sincrònic o no, fins i tot pot incloure la visita a l’aula per part del personal del museu.

Materials i fons fora el museu. Sortim del museu. És el moment de repensar les maletes educatives, podem produir petites mostres amb peces i/o documents originals i articular-hi una proposta educativa per a treballar al centre. I si aquesta proposta té un tancament al mateix museu? I si fem una proposta híbrida de treball amb els materials però vinculada a la nostra aula virtual? Les possibilitats que s’obren són infinites i moltes d’elles no requereixen inversions  econòmiques considerables. Us animeu?  

Possibles serveis a implementar. Tot seguit enumerem propostes i/o nous serveis que es poden posar en marxa. Recorda que no cal desplegar-ho tot i que és el moment de ser atrevit, improvisar i provar (assaig – error) i en aquest context potenciar la idea de La qualitat com a nou indicador. 

• Propostes de treball per projectes. És el moment d’obrir-se a col·laborar de forma permanent amb els centres escolars i els altres actors. En aquest sentit es pot:
• Crear un projecte propi i oferir-lo
• Convidar i acollir possibles projectes dels centres educatius 
• Crear un projecte amb una tercera entitat (biblioteca, espai patrimonial, escola de música, teatre, etc.) i oferir-lo
• Crear una “aula virtual” on poder oferir continguts. Pots consultar:
  • Moodle
  • Class Room de Google
• Dinamitzar el fons digital del museu
• Crear una o diverses activitats online a partir de la interpretació i dinàmica de l’objecte. Algunes eines útils poden ser:
  • Padlet
  • Jamboard
• Articular una proposta de recerca, investigació i/o interpretació del fons o part del fons. Per exemple: a partir de Wikipedia o crear una wiki pròpia del museu

A tall de conclusió, creiem què aquesta situació d’incertesa és una bona oportunitat per establir nous vincles i noves maneres de treballar amb la comunitat educativa: centres educatius però també AMPA’s, CRP o  formacions professionals. És el moment de sortir de la nostra àrea de confort i de fer coses que “no ens pertoquen”, accions transgressores, interdisciplinàries amb nous actors i noves eines. 

Pel que hem pogut  participar i escoltar al diferents webinars i debats durant el confinament  el gran repte dels museus és transformar les idees innovadores (i les que no ho són tant però són importants) en accions que aportin resultats pràctics. Construïm en el museu aquest laboratori de vida i aprenentatge per a fer-ho? Tenim feina a fer, endavant.