ARALABHACKING QUAN EL MÈTODE I EL CRONOMETRE ES TROBEN

El 15 de juliol 2021 es va celebrar l’ #ARALABHACKING  una jornada de cocreació organitzada per ADHOC CULTURA, amb la col·laboració de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i el suport Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural i el Museu del Ferrocarril.

7 hores d’intens treball on 6 grups, formats per joves del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia i diversos museus amb voluntat de crear noves propostes dirigides als joves.

L’objectiu era crear una dinàmica horitzontal on, de forma col·laborativa, cada equip finalitzés el dia amb un projecte clar i validat, que tingués en compte les necessitats reals del públic objectiu; els recursos humans, econòmics i materials que caldria emprar; el funcionament de la proposta; quin arrelament tindria al territori; i com es podria captar l’interès dels joves per tal que s’impliquessin. Per fer-ho, l’equip d’ADHOC CULTURA, juntament amb Núria Serrat, va desenvolupar una metodologia basada en diverses etapes de Design Thinking i basades en el model de hackató.

Aquestes etapes van ser:

●     Mapa d’empatia: per comprovar que la proposta inicial s’ajustava a les necessitats reals del públic objectiu. Es va utilitzar l’eina Manual Thinking per facilitar la dinàmica.

●     Pluja d’idees: per enriquir i contribuir a completar o reformular la proposta inicial, tenint present el Mapa d’Empatia.  Es va utilitzar l’eina Manual Thinking.

●     Les 3P: per reflexionar sobre quins recursos humans i econòmics caldrien, quins “productes”, tasques i processos caldria desenvolupar per poder executar la proposta i quines dificultats es trobarien al llarg del camí.  Es va utilitzar l’eina Manual Thinking.

●     Maqueta o prototip: una dinàmica pensada per aterrar la tasca de reflexió anterior i acabar de definir el projecte a través de volumetries o recursos virtuals que donessin forma al projecte.

●     Projecte: la definició final del projecte, tenint en consideració tot el reflexionat anteriorment, per deixar clars els objectius, funcionament, recursos, nom… de la proposta.

●     Presentació: preparació de l’exposició davant dels altres grups i de l’equip de mentors del projecte. Una presentació centrada en captar al públic i explicar, en 3 minuts, la proposta de forma clara i engrescadora.

Aquesta dinàmica, acompanyada d’uns temps fixats, buscava assegurar que cada equip treballés de forma completa cada etapa però amb el temps just i suficient  per assegurar l’efectivitat i agilitat de la dinàmica, sense estancar-se en certes parts del projecte.

Proposta metodològica: hem creat aquest genial.ly on es pot trobar l’esquema de com organitzar un ARALAB i les eines necessàries per a poder organitzar-lo.

·         Els objectius d’aquesta metodologia són:

o   Permetre crear un avantprojecte de la idea inicial del museuo   Aprendre a utilitzar una metodologia i els materials propis del Design Thinking per fer front als reptes dels museus.

Quan el temps s’escurça, les ganes de treballar creixen i treballar contrarellotge no és l’habitual, sempre falten minuts. Tot i això, el concepte de hackató requeria aquesta limitació per assegurar l’èxit de la jornada i de cada etapa.

En conclusió, la metodologia, que va provar-se efectiva, es concep com quelcom que pot canviar de forma orgànica i això permetrà ajustar-se cada vegada més a la realitat de la jornada i de les persones que hi participin i alhora, tal com va ser el cas d’aquesta sessió, permetrà acabar obtenint una definició clara del projecte que serveixi com a punt de partida a cada equipament i sigui prou clar perquè tothom que hi participi conegui els objectius i sàpiga per on començar a construir noves connexions entre museus i joves.