Com evitar el museu precari?

Tal com exposa l’economista i gestor cultural Jeronimo Carrera, en aquest article el panorama museístic actual tendeix a subcontractar i a externalitzar els serveis. Arran de l’estudi efectuat en aquest camp, considera que el gran problema d’aquestes subcontractacions a través de licitacions és que es posa per davant les adjudicacions a baix preu, fet que comporta que es generin diversos contextos de malestar en el camp laboral: l’amenaça de cessió il·legal, el frau de la llei i el litigi laboral. És a dir, en molts casos aquesta pràctica deriva en altres pràctiques laborals legals, però injustes i que, en alguns casos, freguen la il·legalitat.

Jeronimo no en parla però a les licitacions i subcontractacions  per concurs hi sumem tot l’entrellat d’una seria de normatives fetes en origen per evitar la contractació a dit, els suborns, les comissions …. molts cops davant la necessitat de donar resposta a una demanda concreta, fer canvis en alguns dels serveis cal iniciar un tràmit administratiu i burocràtic que s’allarga en el pitjor dels casos tres més o més mesos … És viable aquest sistema kafkià ? Per no parlar de les justificacions posteriors en paraules d’un director “dedico el 60% del meu temps a justificar el que he fet, faig o faré el 40% restant”

Esdevé essencial evitar la fuga de professionals a altres sectors i atreure, a l’hora, aquelles persones més adients pels reptes que hem d’afrontar

Sota els ulls de Carrera, el Museu, en tant que institució que advoca pels ideals culturals, no pot girar l’esquena a la precarietat, la inestabilitat i la incertesa, entre altres mals, que s’afecten directament a molts dels seus treballadors. És més, cal que aquest atengui, d’acord amb la seva raó de ser, “a la dignitat de totes les persones que participen en la seva cadena de valor”. Per aquest motiu, Carrera ha efectuat un extens estudi i ha desenvolupat la base del que hauria de ser un conveni col·lectiu estatal de museus, col·leccions, sales i centres d’art que posteriorment hauria de desencadenar un debat formal i un document d’obligat compliment per tal que totes les feines que es porten a terme dins (i a vegades també a fora) del museu estiguin homogeneïtzades.

Per nosaltres el conveni és necessari per dignificar la tasca de les persones professionals que treballen al món dels museus i de la cultura en general, però què més pot fer el sector?, en un moment on les demandes dels públics i les seves necessitats canvien quasi diàriament, és més important que mai el talent, noves visions, la incorporació de nous perfils professionals. Esdevé essencial evitar la fuga de professionals a altres sectors i atreure, a l’hora, aquelles persones més adients, que cal fer per aconseguir-ho? El debat està servit, s’accepten propostes!

Laia Estañol i Pep Marés